El futur energètic de les Terres de l’Ebre torna a situar el territori en el centre del debat. El desplegament del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya preveu que les quatre comarques ebrenques hagen d’assumir més de 7.000 MW de potència renovable abans del 2050, una xifra que quintuplicaria l’actual capacitat instal·lada i que consolida un model basat en la producció per damunt del consum propi.
Segons els càlculs de l’Institut Català d’Energia, el gruix d’este creixement correspondria a l’energia eòlica, amb 5.686 MW, mentre que la fotovoltaica sumaria 1.548 MW. Tot plegat s’afegiria als prop de 1.400 MW que ja hi ha instal·lats a les Terres de l’Ebre, que actualment aporten una quarta part de la producció elèctrica catalana. Tot i això, el PLATER, de moment, no incorpora l’energia hidràulica i només parla de l’eòlica i la fotovoltaica.
Ara bé, darrere de les grans xifres, emergixen dubtes sobre els criteris de repartiment i l’equilibri territorial. El professor de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, Sergi Saladié, advertix que el pla es basa en una metodologia poc transparent. “Se’ns diu que s’han utilitzat 141 capes d’informació, però no s’explica ni quines són ni quin pes té cadascuna”, apunta. Esta manca de detall, segons el geògraf, dificulta entendre per què determinades comarques concentren tanta potència prevista.
Saladié destaca que, si es comparen les previsions de producció amb el consum estimat per al 2050, la Ribera d’Ebre arribaria a generar més de 22 vegades l’energia que necessita —un 2.200 %—, mentre que la Terra Alta s’enfilaria fins a un 4.000 %, és a dir, 40 vegades més del seu consum. En el cas de la comarca del Montsià, haurà d’acollir 888 MW en l’àmbit eòlic i 194 MW en energia fotovoltaica. Al Baix Ebre les xifres augmenten fins als 1.261 MW d’eòlica i 509 MW. Ara, la comarca genera 195 MW.
En este sentit, el professor qüestiona que el PLATER complisca amb els principis de reequilibri que fixa la legislació catalana, que aposta per apropar la generació als punts de consum. “El que estem veient és que es manté el mateix patró: la mitat occidental de Catalunya continua produint energia mentre que la part oriental, més poblada i amb més demanda, en genera molt poca”, resumix.
De fet, el document planteja que les Terres de l’Ebre mantinguen aproximadament el 25 % de tota la potència eòlica de Catalunya, una proporció similar a l’actual. Per a Saladié “tot canvia perquè no canvie res”. En termes pràctics, això implicaria un augment molt significatiu d’infraestructures. Només a la Terra Alta, se passaria d’uns 500-600 MW eòlics actuals a prop de 1.700, cosa que suposaria, com a mínim, duplicar el nombre d’aerogeneradors, cada vegada més grans i visibles.
A més, el geògraf alerta que el pla es fonamenta en les previsions de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, que aposten per una forta electrificació de l’economia que, de moment, no s’està complint. “Ara mateix estem més d’un 20 % per sota de la demanda elèctrica prevista per a este punt”, recorda. Per això, defensa que la planificació hauria d’incorporar revisions periòdiques i una temporalització clara per a evitar una concentració massiva de projectes en pocs anys.
El debat també posa el focus en el paper dels diferents territoris. Mentre que comarques com el Priorat han desenvolupat plans propis consensuats amb els municipis per a ordenar la implantació de renovables, a gran part del país esta faena encara està pendent. Amb el PLATER en fase preliminar i a les portes d’un període d’exposició pública, el futur energètic de les Terres de l’Ebre es perfila com un dels debats territorials dels pròxims anys.
